Κυριακή 8 Ιανουαρίου 2017

Tres dies d’esdeveniments de solidaritat amb els tres anys de lluita al parc d’Agrínio


Al dijous 22 de Setembre , va tenir lloc l’inici de la jornada de tres dies d’esdeveniments culturals, ambientals i socials que es va dur a terme a Agrínio, parc històric de la ciutat. La idea central de la celebració en aquest parc municipal, donat per la família Papastratos, va ser la d’apropiació de l’espai públic i la seva reactivació com a bé comú.


Un punt de trobada de tres dies ple de creativitat a la zona abandonada de la cafeteria del parc. Tot plegat va ser organitzat per les solidàries, actives a la lluita per la protecció i revitalització d’aquest espai i la organització de l’espai lliure i social okupat d’Apertus. El parc és un lloc lluminós rodejat de pins, robles, grevíl·lees, eucaliptus i molts altres arbusts i arbres de fulla perenne i caduca, que porten molt anys formant part de l’ecosistema local.

 
Els tres dies de tardor han omplert de ritmes refrescants els treballs de neteja i ordenació de l’espai del parc. A banda dels concerts, hi ha hagut una presentació de fotografies del procés de remodelació del parc, així com la pintada de grafitis, la creació culinària, apertura del bar de nou i molta, moltíssima, música. Amb la participació de grups i músics internacionals com Sergi Botswanas (Barcelona, Espanya) i Krav Boca (Toulousse, França). Hem pogut gaudir de dos nits sota un cel estrellat amb sons i músiques de la capital catalana i la ciutat francesa, primer amb Sergi Botswanas amb estils que anaven des de la rumba, el rock i el ska entre d’altres. També hem pogut gaudir del punk local amb Syraxi i un grup anònim d’Agrínio. Dissabte a la nit, l’explosió estava servida amb la banda grega francesa Krav Boca, sense dubte la gran protagonista de la nit. Els Satraps, de Ioannina, Promitheftis i Sarantapente per la comunitat de hip hop agriniana han acabat de tancar harmoniosament aquest mosaic mediterrà de concerts.


Aquests tres dies d’esdeveniments al parc han estat molt importants. L’últim esdeveniment cultural i autogestionat va tenir lloc al Maig de 2014. En aquella època, pocs dies abans de les eleccions locals, la citada festa va suposar un impuls important per protagonitzar el canvi en el panorama polític municipal. El cas d’aquest parc és un fenomen modern que tipifica la situació de molts espais a Grècia, relacionats amb una mala gestió pública de fons europeus. Amb aquests diners vam haver de veure com gairebé ens destruïen el parc, en contra dels principis artístics i de gestió tècnica i ecològica aplicats a la resta del planeta amb espais de tant valor històric.[1]

Després d’un temps, les accions d’ocupació de l’espai públic van prosperar en la distinció del parc com a nucli artístic d’experimentació i solidaritat social, en l’activació del parc com un bé essencial per tota la ciutat. Bàsicament, el parc està funcionant com un trampolí per la millora de la qualitat de vida i com un espai d’integració de les relacions socials en contacte amb la natura. Aquesta infraestructura promou la educació i l’esbarjo de les seves usuàries, fent èmfasi en l’art, la cultura, l’esport i la protecció del medi ambient.


La reactivació de l’espai exterior de la cafeteria del parc, durant aquests tres dies, té com objectiu establir en el futur un festival periòdic i autogestionat al parc d’Agrínio, contant amb la documentació apropiada i demostrant a la pràctica que el parc de la ciutat pot ser una referència internacional i regional. A més, representa una oportunitat pel poble per fer del parc una cèl·lula atractiva que atorgui una eina de participació en l’àmbit comunitari.


En resum, des d’un punt de vista global, podem dir que aquests dies es completa la història de tres anys des que es va iniciar la reconstrucció del parc l’estiu de 2013. Els ràpids i tràgics avenços en la història contemporània del parc -en la que moltes de nosaltres vam participar en resistència – han acabat portant-nos a un nou planteig en la necessitat de infraestructures i la millora de les condicions per millorar les nostres vides associades al parc. Una lluita que té com a principis l’autogestió, la participació i la solidaritat a Agrínio.


Amb altres paraules, vam donar vida a la pregunta que planteja l’enigma d’Eduardo Galeano a “Un Món al revés”:

El poble, assisteix al partit o el juga?
En una democràcia, quan és verdadera, el lloc del poble no és a la pista? S’exerceix la democràcia només el dia que el vot es diposita a la urna, cada 4, 5 o 6 anys? O s’exerceix tots els dies de l’any?
Una de les experiències llatinoamericanes de democràcia cotidiana s’està desenvolupant a Porto Alegre, Brasil. Allà, les veïnes discuteixen i decideixen el destí dels fons municipals disponibles per cada barri i aproven, corregeixen i desaproven els projectes que genera el govern local.


El parc és, també, un important jardí històric, tenint en compte el terme “jardí històric” com el terme aplicable a jardins, parcs grans i petits definit en l’article 7 del tractat de la Carta de Florència (1982).[2]
La composició horticultural del paisatge i la seva síntesi arquitectònica, clarament interessen a la comunitat per factors ambientals i artístics. Per això, el treball de la comunitat es centra en l’assumpció que el parc presenta les condicions necessàries per considerar-se un dels jardins històrics més importants de l’oest de Grècia i, com a tal, exigim que sigui declarat un espai protegit. Aquesta declaració no tindria només en conta les dimensions agroeconòmiques, forestals o jurídiques, sinó la subordinació del parc com a “parc històric” per esdevenir un record i lloc d’acció de les lluites socials, la riquesa arqueològica i la educació ambiental de la ciutadania.

 
Certament, aquests tres dies de descobriment de la relació recíproca que s’estableix entre el medi ambient, la música i el ser humà, han suposat l’activació de la proposta alternativa per aquest gran Parc d’Agrínio. Habilitant a través de projectes autogestionats i horitzontals la dinàmica que proposa el pensament actiu de la ciutat front l’apatia i la decadència del sofà. Amb la participació activa i la autodeterminació necessària, és possible que el Parc desperti del seu estancament decadent per protagonitzar, així, el paper que li correspon: joia, pulmó i punt de referència per tota una regió geogràfica.




Τexto i fotografies de © Dimitris V. Geronikos.
Les fotografies són realitzades en l'ecosistema del parc municipal de Agrinio (donat per la família de Papastratos).
Vull donar les gràcies a Sergi Botswanas per traduir el text en catalá.